Coses que penso ...

Per què ens cal una regulació d'usos comercials ( “zones fredes”)

2008-11-02T11:50:00.000-08:00

Aquesta setmana s'ha aprovat l'ordenança d'Usos Comercials, després de mesos de treball conjunt amb el Consell de Promoció Econòmica, sorprèn el posicionament de PPC i CiU davant d'aquest tema, suposo que per desconeixement de la realitat del carrer.

A la natura parlem d'ecosistemes, com un conjunt de sistemes vitals que es mantenen en equilibri, quan una especie prolifera excessivament, provoca un desequilibri que acaba amb la existència d'altres especies.

Aplicat a l'activitat comercial, ens trobem que hi han uns determinats carrers (casc antic: part baixa de la Riera, carrer Ample, carrer d'Avall, Rial de Sa Clavella), que són els carrers més visitats i històricament on es situa el comerç local, són els carrers més comercials, si doneu un cop d'ull a aquest mapa, veureu una munió de “xinxetes” blaves, que equivalen a comerços actius a Arenys, concentrat en torn a aquests eixos.

Òbviament les millors situacions són acaparades per les entitats financeres i immobiliàries que tradicionalment disposen de molts més recursos econòmics i han fet pujar de valent els preus dels lloguers fins al punt de que fa inviables molts comerços o negocis tradicionals.

Tot és legitim i legal, com també eren legals les hipoteques “subprime” i mireu les conseqüències, en temps de recessió econòmica encara amb més motiu cal introduir una correcció en aquesta dinàmica de mercat. Si s'haguessin fet servir els mecanismes de control i correcció en el món financer, no ens trobaríem ara amb una situació tan summament crítica ni tindrien els Estats que socórrer amb diners públics a les entitats financeres.

Traduït al nostre àmbit, l'encariment dels locals, la proliferació d'entitats bancàries i d'altres activitats considerades fredes, per que provoquen discontinuïtat en el comerç, en les poques zones comercialment actives, te com a conseqüència el tancament de negocis, el desplaçament de l'activitat a altres pobles amb més trànsit i un rati cost/benefici més sostenible.

Això no és bo ni per a l'ocupació laboral, haig de recordar que tenim més de 600 aturats a Arenys (80 més que l'any passat) ni és bo per a la qualitat de vida dels residents, tant dels que tenen mobilitat reduïda, com dels que no, per que l'extinció d'oferta comercial, fa que tinguem que desplaçar-nos cada cop més per adquirir els bens i serveis que necessitem a diari.

Uns carrers sense comerç, són carrers sense vida, són com una urbanització, però sense xalets. Com tots els ecosistemes, un cop destruïts, són molt difícils de tornar a refer.

Per tant, preservar el teixit comercial de la vila és millorar la qualitat de vida dels residents.

Intervencionisme, com totes les paraules acabades en “isme” vol dir un excés i això no es pot dir quan la limitació s'aplica a uns pocs carrers (ja els he esmentat), als locals en planta baixa i unes activitats que ja estan prou representades a aquests carrers, realment l'impacte sobre el conjunt del poble no és gens intervencionista.

Però, com que ningú te la bola de vidre per saber com actuarà el mercat en el futur, l'ordenança és un instrument prou flexible, per introduir els ajustos necessaris si la situació general així ho demani; la tasca de l'Administració Pública ara és fer-ne el seguiment de l'assoliment dels objectius proposats.

Una fal·làcia lògica és....

2008-01-27T09:20:00.000-08:00

Una fal·làcia lògica és un error de raonament que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entimemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la petició de principi.

A la nostre vila en tenim un quants experts en fal·làcia lògica, especialment entre alguns regidors del govern municipal. A aquesta conclusió arribo sentit llurs comentaris i respostes, particularment per el que fa a l'assumpte de la supressió de l’Organisme Autònom Local de Ràdio Arenys.

Per què arribo a aquesta conclusió?, S'ha dit per activa i per passiva, des de Ràdio Arenys, des la premsa local, des de l'Associació d'Informadors d'Arenys, des de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, de la recent constituïda Associació d'Amics de Ràdio Arenys de Mar, etc. que el nus de la qüestió és haver abolit els òrgans de pluralitat i participació, sense tenir preparat el recanvi, restant concentrat en la figura de l'Alcalde tot el poder de decisió. S'ha dit també per activa i per passiva que TOTHOM està d'acord en el canvi de model. Els regidors (uns ho diuen verbalment i altres ho han escrit -veure final del text-) diuen que abans l'oposició hi estava d'acord i ara fan el contrari. Fals.

Per què s'entesten els regidors en parlar d'altra cosa? en desviar l'atenció? Per què s'entesten en dir que tot aquest enrenou és obra de l'oposició? que pot ser els treballadors de Ràdio Arenys, l'Associació d'Informadors d'Arenys, la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la recent constituïda Associació d'Amics de Ràdio Arenys de Mar forment part ara de l'oposició? Això és una fal·làcia (etimològicament parlant)

L'oposició ha dit el que havia de dir: que en aquesta forma de fer s'han vulnerat els Estatuts, d'una manera "pseudo-legal", per vulnerats i cito a l'AIA: Precisament, la dissolució de l'organisme autònom de la Ràdio només és possible amb un informe previ del Consell d'Administració (article 39.1 dels Estatuts de la Ràdio), però al no haver-lo constituït tal i com diu la llei, el govern municipal ha trobat una fórmula perversa per dissoldre els estaments que regulen l'emissora. Resposta dels regidors: cal mirar endavant, el que compta és la intenció (quina?), també diuen que òbviament, per crear el nou ens s'ha d'abolir l'existent, aquest raonament és correcte .... i capciós, per que passa per alt que deixa un buid legal sobre la participació plural en la decisió de què i com serà el nou òrgan de gestió, legalment, qui té absolutament totes les atribucions en exclusiva és l'Alcalde, prova d'aquest buid legal, és que el Sr. Alcalde va afirmar per ràdio que es crearà un grup de treball (més endavant una comissió) plural i representativa, que és el que es demana, per tant sembla que estem d'acord, però tot són paraules i bones intencions, per que a hores d'ara això no està recollit amb cap document legal, que és novament, el que es demana des de la Ràdio i des de l'Associació d'Amics de Ràdio Arenys.

Aquesta ratificació escrita i oficial de les paraules que formalment s'han dit per ràdio, tancarien aquest conflicte, el Sr. Alcalde va dir que si calia escriure (cal) ho faria, és ben fàcil de solucionar.

No faig crítica, només exposo els fets i les paraules que s'han dit a banda i banda, no hi ha cap interès en perllongar aquesta polèmica, el mal ja està fet, girem-lo i convertim-lo en positiu, primer formalitzant de forma legal i escrita les "bones intencions", segona posant-nos a treballar i per últim aparcant la demagògia o millor dit, la fal·làcia lògica.

Un últim detall, el Sr. Ponsarnau ha llegit avui diumenge 27 de gener, per ràdio, en una proclama política de més de 10 minuts (ha explicat que com que només pot parlar públicament cada 6 setmanes, aprofitava per dir la seva), un fragment del programa electoral del VIA en el que fèiem referència a la voluntat d'anar cap una formula d'empresa municipal, concretament el nostre programa diu:

Eliminarem el Patronat de la Ràdio per gestionar Ràdio Arenys a través d’una Entitat Pública Municipal, gestionada mitjançant un Consell d’Administració Públic amb representació política, associativa i professional, amb una quota de participació d’aquests últimes d’un 50%. Qui dirigirà la ràdio serà la figura del Gestor de la Entitat.

El curiós del cas, és que el que ha llegit el Sr. Ponsarnau no és aquest text, sinó un esborrany anterior, que no va ser el document final i que lògicament estava en procés de maduració: Conveniarem amb una empresa externa la gestió i finançament parcial de la Ràdio, amb la participació majoritària de l’Ajuntament, regulant el seu funcionament a través del Consell de la Ràdio i eliminant el Patronat actual.

El Sr. Ponsarnau treu d'aquesta lectura la conclusió de que es vol eliminar la participació i la pluralitat. Sigui la versió definitiva o l'anterior (d'on l'ha tret, Sr. Regidor?). On està la eliminació de la participació plural? on diu que s'han d'eliminar l'òrgan de govern actual i deixar l'ens en el limbus o en mans directes de l'Alcalde durant no sabem quants mesos, abans no s'arribi a una conclusió del model d'empresa publica municipal? on diu que es nomenarà a dit al Director de la Ràdio?.

Això és pervertir els termes, això és falsedat, això és mentir descaradament i com diu el Sr. Regidor, és desinformar. Em sembla indigne d'un regidor electe amb responsabilitats de govern i fa sospitar que les seves peticions de que li fem confiança no son de fiar.

Ho sento, però una cosa és el dret a discrepar, o a la competitivitat dels grups polítics i altre molt diferent és ENGANYAR, i si m'equivoco, digui'm on i argumenti-ho amb fets. Quan s'ha de recórrer a la falsedat per defensar les idees, es perd tota la credibilitat, pensi-ho.

Sobre ignorantes y malpensados

2007-12-10T16:56:00.000-08:00

Esta es una carta abierta a mi amigo Xavier Febrer, y recalco amigo, porque a pesar de la profunda decepción que me acabo de llevar, no pierde la condición.

Leído su kilométrico post del sábado 8 de diciembre, en la que vuelve a filosofar sobre el oficio periodístico o pseudoperiodístico de algunos, acerca del bien y del mal, que hay mentes perversas que venden opiniones envueltas en carta de verdad absoluta, olvidando u obviando que usted también, mi querido amigo, ha estado vertiendo opiniones personales con la contundencia de quién dice verdades absolutas. Pensaba yo, es un hombre de convicciones firmes y las defiende con ahínco, pero hete aquí que, a la primera ventisca y hallándose instalado al otro lado de la barrera, algunas convicciones salen volando, como hojas de otoño.

Paso a concretar lo expuesto en mi preámbulo, resulta que el Ayuntamiento titula en su página web: "Pressupostos 2008 i Pla de Mandat: èxit de participació en l'audiència pública", éxito de participación????, éxito de asistencia, sí; comparándola con otros actos públicos anteriores, pero participación? mientras yo estuve, que fue hasta las 8 de la tarde (tenía un compromiso profesional), intervenimos unas 4 personas, no podía ser de otra manera, pues difícilmente puedes opinar sobre algo que acabas de conocer, debe ser lo que le pasó a la mayoría.

Me parece kafkiano, por no decir perverso, que el responsable de la participación hable de forma despectiva de la mitad de los intervinientes, porque es despectivo tratarnos de ignorantes y divagativos. A ver si lo entiendo, se hace un acto público que pretende involucrar a los ciudadanos, NO se les hace entrega de los presupuestos, que es uno de los temas a tratar, al finalizar la exposición, se pide la intervención del público, nadie se mueve, hasta que dos personas expresan su punto de vista y resulta que para fomentar la participación ridiculiza usted dicha opinión? Pues es tan legítima como la suya.
Compara usted en su escrito la aportación del alcalde saliente, el Sr. Rubirola, con la opinión de dos ciudadanos de a pie, que no han sido ni son regidores, obviamente no podemos tener la profundidad de conocimiento que pueda tener un ex-alcalde, pero tenemos suficiente sentido común para ver aquello que nos afecta. En ningún momento (y este acto se grabó), ni el Sr. Carlos Barceló ni yo mismo criticamos LOS RESULTADOS, porque precisamente, como usted mismo dice, se estaba presentando el trabajo a realizar, le invito a que materialice por escrito en que momento mi compañero Carlos o yo mismo, hemos criticado los RESULTADOS, a ver si puede.
Concretamente el Sr. Barceló hizo hincapié en la ausencia de un Consell de la Gent Gran, al estilo del de la Dona u otros, manifestó su punto de vista acerca de esta situación, que en este caso, quedo evidenciado que no coincidía con la del equipo de Gobierno.
En mi caso, me referí a un aspecto del que ya había alertado anteriormente, y es el hecho de que si bien el PAM en el algunos de sus capítulos es muy concreto y específico en otros es AMBIGUO, le guste a usted o no y estoy dispuesto a argumentarlo, sin necesidad de insultos, ni aspavientos.
Ustedes tienden a compararse con lo que hicieron otros políticos y así sucesivamente en una enfermiza endogamia dogmática, mi referente está en el mundo de la empresa, pues (afortunadamente) soy un neófito en el ejercicio político. En el mundo profesional (muy distinto del funcionarial), trabajamos por objetivos y acostumbramos a separar claramente entre medios y objetivos, definiendo objetivo como aquel beneficio que se pretende conseguir. Le pondré un ejemplo muy básico, para realizar un pedido comercial (objetivo), es imprescindible hacer un número suficiente de visitas (medio), he conocido casos de vendedores mediocres que para justificar la ausencia de objetivos cumplidos (ventas), argumentaban la enorme cantidad de visitas realizadas. Está claro que una empresa no puede sobrevivir con vendedores que hacen muchas visitas (+coste) y no hacen pedidos.
Ahora lo aplicamos al PAM, y nos encontramos POR EJEMPLO, con la Oficina de Atención Ciudadana, sabemos que se ha de incrementar la dotación de personal, esto lo tenemos asegurado (+ coste), con la sana intención de mejorar la atención al ciudadano (el beneficio), hasta aquí, de acuerdo y deseoso de que se lleve a cabo (sin duda!!), ahora bien, yo le pregunto, ¿cómo sabemos si lo hemos logrado?, las ventas se miden en euros, pero la consecución de este objetivo de satisfacción del contribuyente como se mide? ¿acortarán los tiempos de respuesta en las tramitaciones de permisos?, ¿se reducirá el tiempo necesario o los pasos a dar en cualquiera de las tramitaciones sujetas a la reingeniería?, seguro que tienen ustedes la respuesta, pero los objetivos, amigo mío, hay que ESCRIBIRLOS y en el documento entregado NO están. Aunque a lo mejor me explica que la satisfacción del ciudadano la medirán en una encuesta ;-).
Exigencia, Sr. Febrer y señores del Gobierno municipal, converjo en sus propósitos, pero tengo la impresión de que ustedes no acaban de creérselo, pues no actúan como tal.
Y si todo esto es una falta de respeto institucional, que baje Dios y lo vea, una falta de respeto al ciudadano con conciencia y sentido común, eso sí.
Finalmente, no me voy a extender más, de momento, porque hay materia para un debate amplio. También dejo claro que todo lo expuesto se trata de una OPINIÓN PERSONAL e intransferible, yo no estoy en posesión de la VERDAD absoluta, por tanto, todo lo expuesto es cuestionable, menos los hechos, esos no los puede usted cambiar. La cosa pública es cosa de todos, no sólo de los que han votado a su partido.

Cordialmente suyo.
Alejandro Acero Cherta (por si hay dudas de la autenticidad de la autoría del escrito)

La política i el futbol

2007-10-17T17:06:00.000-07:00

No soc un gran entès en aquesta pràctica esportiva, però veig que en ocasions quan l'equip contrari crea una situació de perill, alguns jugadors s'estimen fer fora la pilota per trencar la situació de perill i situar-se millor.

Això sembla que fan alguns polítics quan esdevé una situació de "perill", fan pilotes fora i t'expliquen qualsevol cosa. El que no hi he vist avui és el "perill" per enlloc quan s'ha preguntat que es pensava fer amb el problema dels coloms en alguns indrets de la vila, la resposta del regidor de torn ha estat desfilar l'estructura i composició d'un estudi que va fer el Govern anterior, que òbviament, el regidor que ha preguntat ja coneixia i fer una explicació sobre el que caldria fer i quan ben fet està l'estudi. Se li ha tingut que formular la pregunta un altre vegada, perquè continuava sense donar resposta. La conclusió que hi he tret és que el regidor s'havia llegit l'estudi fet per el Govern anterior, que li semblava bé i que tenen intenció de posar-ho en pràctica, de fet, han començat a posar un obstacle per evitar que els coloms nidifiquin en un lloc concret.
Tan difícil és contestar una pregunta tan simple de forma clara i breu?
Continuo sense veure la situació de "perill" ni la necessitat de fer circumloquis.

L' Ajuntament "tigre"?

2007-10-17T16:03:00.000-07:00

Aquest dimecres s'ha aprovat, entre altres, l'ordenança municipal relativa al "mosquit tigre" i altres tipus d'infecció parasitària i no s'ha fet per unanimitat, de fet, ha tirat endavant amb els vots exclusius dels regidors del Govern.
No hi ha hagut consens i no pas en el fons de la qüestió, la necessitat de controlar les plagues, sinó en la FORMA.
El redactat de l'ordenança és un "copiar y pegar" de les aprovades a altres municipis i em pregunto si aquests altres municipis no hauran fet el mateix respecte a altres. En algun lloc vaig llegir que les tesis doctorals sovint esdevenen un "trasllat d'ossos d'un cementiri a un altre", en referència a que es fa un copiar i enganxar sense aportar cap novetat. Copiar literalment (segons el Regidor) el text legal d'un altre NO es "per se" cap garantia de que sigui correcte, ni de que sigui adequat o idoni a la nostre realitat, ni que NO sigui millorable.

L'article 12 d'aquesta ordenança diu "L'actuació inspectora podrà ser realitzada pels tècnics municipals designats a l'efecte, pels agents de la policia local o per personal d'entitats supramunicipals, en funcions d'assistència tècnica al municipi, que en tots els casos gaudiran de caràcter d'agents de l'autoritat, i podran accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, així com ordenar que les persones obligades adoptin les mesures necessàries per a la prevenció o per al restabliment de les condicions que evitin la proliferació i/o la propagació del mosquit tigre".

Altrament, l'article 16 diu " ...Es consideren infraccions greus......proporcionar informació o documentació inexacta o falsa"

Els regidors de l'oposició han optat per aconsellar un redactat més curós i aprovar consensuadament una norma que es considera necessària, el Govern ha optat però, per aprovar-la sigui com sigui, malgrat les deficiències esmentades.
Avui justament he signat un contracte que fa dues setmanes que estem llegint i puntualitzant. Els contractes, com les ordenances es fan per deixar constància escrita dels acords, s'ha de deixar el mínim espai per a la interpretació i l'arbitrarietat; no val dir que hi ha bona fe i la interpretació que es farà serà aquesta o un altre, entre altres coses perque de vegades, quan s'han d'aplicar algunes de les seves clàusules, potser toca executar-ho a una persona que no hi era el dia dels pactes.

Dir que poden entrar en qualsevol lloc de titularitat pública o privada SENSE MÉS, és contrari a la llei i l'agent que algun dia tingui que fer-ho s'empararà en aquest redactat, provocant l´indefensió jurídica de la persona afectada.
Considerar falta greu donar informació inexacte és un altre arbitrarietat, enganyar o amagar que s'està cometent una infracció de forma conscient i evident és ja de sempre una falta greu, però què vol dir "donar informació inexacte"?? què passarà si l'Ajuntament amaga o dona informació inexacte de que en algun equipament municipal hi ha mosquit tigre?, com per exemple el tram final de la Riera o les fonts municipals o qualsevol altre equipament, qui el multarà? i qui pagarà?. Molts vilatans han estat advertint de vessaments il·legals a la Riera, de problemes amb el clavegueram d'Arenys de Munt que repercuteix finalment a la Riera d'Arenys de Mar i molt més, avui l'Alcalde ens ha llegit una carta dirigida a l'ACA reclamant que s'actuï amb contundència per resoldre aquests problemes, perfecte, però el mal ja s'ha fet. Jo no tinc la convicció plena de que no hi hagin larves de mosquit tigre a les basses d'aigües brutes que han anat a parar a la llera de la Riera aquest estiu, per que no s'ha aplicat preventivament el bacteri que destrueix aquestes larves? per que no s'explica que quan el mal està fet és pot aplicar una mesura de control de la plaga com és el bacillus thurigensis i ens assegurem?. Es això informació inexacte? és punible?
De ben segur els regidors del Govern que tenen respostes per tot, tindran arguments prou convincents per respondre, però si fos un ciutadà particular en lloc de l'Ajuntament qui es trobés en aquesta situació, tindria que esforçar-si molt per explicar la seva "inexactitud".
En resum, la Llei és per a tots igual, però aquesta deixa masses portes "obertes" a interpretació i indefens al ciutadà.
Des de l'oposició només es demanava un "contracte" més curós i equilibrat entre les parts. Com a ciutadà no puc estar d'acord amb aquesta forma de fer les coses. Ho sento.

Una mica d’esportivitat....

2007-09-23T12:07:00.000-07:00

Estem celebrant la Diada de l’Esport i aprofito per fer-ho extensiu a altres àmbits, com ara la dialèctica. I em refereixo a la polèmica sorgida per l’aprovació de la proposta de crear una regulació d’usos comercials i no comercials en planta baixa.

La competitivitat és necessària, un equip sense contrincant no pot jugar. La funció de l’ oposició és veure les coses des d’una òptica diferent a com les veu el govern, un excés en aquest aspecte és obstruccionisme, un defecte és “pasotisme” o “tant-se-me’n fotisme”.

Anem a pams i que cadascú tregui les seves conclusions.

Urgència vs. “corre-cuita”
Es tractava d’aprovar la proposta que ha de dotar-nos d’una normativa ara inexistent, no d’aprovar la normativa en sí mateixa. Sembla haver-hi consens en fer-ho, puc entendre la postura del Regidor del meu partit, en Lluís Blanchar, de que tot és faci d’acord amb el protocol i que quan es fan les coses per via d’urgència existeix el risc de deixar aspectes importants fora del tinter, i és una postura respectable, interpretar-ho com “tacticisme polític” em sembla desmesurat.

Jo, acostumat més al món de l’empresa que de l’Administració Pública, penso que les coses que són necessàries si es poden fer avui, millor que demà, per tant, aprovar-ho al setembre, em sembla millor que l’octubre, com també afegeixo que un any de suspensió de llicències per a l’Administració pot semblar un període curt, per a les empreses pot semblar una eternitat.

Agilitzar l’aprovació de dotar-nos de la normativa, em sembla adequat i necessari. Si aquesta “urgència” fos per aprovar el desenvolupament de la normativa i sense el nivell necessari de debat i consens en el si del Consell, si em semblaria una temeritat.

Reunions extraoficials
Estarem d’acord en que la paraula correcte és reunió no-formal, senzillament perquè el Consell no està formalment constituït encara. Extraoficial no vol dir necessàriament clandestina, el contingut semàntic addicional no és inherent a la paraula, sinó afegit. La reunió no formal, no hauria servit per aprovar el text de la normativa (si fos el cas), però si és útil per conèixer amb fidelitat la predisposició dels components del Consell a la proposta de regularitzar els usos comercials.

Resumint
Crec que el veritablement important és que cal treballar per portar el mateix concepte de planejament i ordenació urbanístic, a l’activitat comercial, i això es tant important, com fer-ho bé. A la esmentada reunió no formal es va fer palès que hi havia consens en regular, però hi han sensibilitats molt diverses en com s’ha de fer, les conseqüències d’ignorar això poden ser més greus que el problema que es pretén solucionar.

Posem fil a l’agulla tots i siguem més permeables a altres visions, que segurament poden enriquir la nostre.

Per que diem amor quan volem dir sexe?

2007-09-23T10:14:00.000-07:00

Aquest era el títol d’una pel·lícula, que em serveix d’exemple per il·lustrar la trampa de les paraules i que el mateix fet, la mateixa paraula sembla significar el mateix per a tothom i no és així.

Ara no sabreu per on vaig, però continueu llegint.

Quan a l’ institut estudiava la Revolució Francesa, m’ explicaven (i ho continuen fent) que les causes havien estat diverses, la mala gestió i els despotisme del monarca, la nova classe social emergent (la burgesia), generadora de riquesa que els cortesans malbarataven i les idees de la Il·lustració, a través de l’Enciclopèdia va fer moure als intel·lectuals. Això que m’explicaven fa més de 25 anys, veig que encara es repeteix als nous mitjans com la Viquipèdia, consulteu a l’article que fa referència a aquest fet històric i veureu que diu, després torneu a aquest escrit.

Vaig tenir bons professors que en van empènyer a desconfiar d’aquestes explicacions tan lineals, i és que la realitat supera sempre a la ficció, que dirien. La contribució ideològica de la Il·lustració i l’Enciclopèdia van donar cobertura ideològica als fets revolucionaris, al canvi social. Avui encara hi han persones (el passat dissabte hi havia algunes) que afirmen que Internet encara no pot influir en la Societat, car és cosa de minories, som encara pocs els connectats, i jo em pregunto, quans “connectats” a les idees enciclopedistes hi havia llavors?, de fet, quantes persones sabien LLEGIR en aquella època?, i en cavi, tots els llibres d’història atorguen una importància clau a les idees de Rousseau i Montesquieu (si visquessin avui els hi dirien freakies en lloc d’enciclopedistes?) en la Revolució que va treure a totes les capes socials al carrer i van prendre la Bastilla.

Per cert, qui va prendre la Bastilla no van ser els burgesos (els grans guanyadors de la Revolució), ni tampoc els intel·lectuals, foren els camperols, potser per que es sentien injustament desplaçats pel vell ordre per que les despeses anuals superaven en un 20% als ingressos i que recórrer de forma creixent als préstecs portaria al país a la bancarrota .... dons no, la seva raó per lluitar foren les patates.

En una època en que havies de treballar un mes per comprar 1 Kg de carn, la patata era l’únic aliment assequible per a la immensa majoria de camperols, al 1788 no recordo els motius, però va haver una pèssima collita de patates, això va ser la gota que feu vessar el got de la paciència de la gent.

I allà es varen trobar coincidint en l’espai i el temps, lluitant per la mateixa Revolució, però cadascú per els seus propis motius, uns per gana, altres per ganes de poder i altres sorpresos per la repercussió de llurs idees.

Dues coses: una, que la informació te tendència a expandir-se més enllà del mitjà on s’ha creat, per tant, l’ultima frontera d’internet probablement arribi als més desconnectats i dues, els canvis socials no són fruit de la convergència ideològica, sinó de la convergència de circumstàncies, fets, idees i fins i tot, casualitats. La “Revolució Francesa” no significà el mateix per als intel·lectuals, per als burgesos o per als camperols, l’Estat propi per a Catalunya no significa el mateix per a tothom, no hi haurà convergència en l’acció fins que no entenguem això, no és una qüestió de lideratge, és qüestió de xarxa i diversitat.

Internet: nous espais de consens per un estat propi

2007-09-16T05:07:00.000-07:00

Aquest dissabte he tingut ocasió d’assistir a un debat en el que es parlava de l’impacte que poden tenir els blocs d’Internet (i altres eines) en la vida política catalana i concretament en la reivindicació d’un estat propi.

Fa 10 anys quan vaig començar a parlar als empresaris i a la societat en general de la revolució que significaria un nou mon que emergia aleshores, Internet i de la transcendència que suposaria per a l’economia, les empreses i les persones. Per tant, m’interessava força el plantejament d’aquesta ponència.

L’acte va començar d’una forma lineal i ordenada, però ràpidament va esdevenir dinàmica entre els ponents, (llàstima no haver gaudit de més intervencions del públic), i és que no és fàcil encaixar les peces del trencaclosques, la necessitat de simplificar les coses per fer-les intel·ligibles xoca amb la realitat polifacètica, complexa i rica en matisos de les idees que s’estaven exposant.

Després de fer una “digestió” del que vaig sentir i del que vaig dir, he escrit notes i intentaré exposar-les d’una manera lineal, procurant no perdre aspectes importants de reflexió.

Volem un estat propi? Un estat propi és un objectiu o un mitjà?, m’explico, la solució als problemes actuals que té plantejada la societat catalana és tenir un estat propi? o tenir un estat eficaç i eficient? Un estat propi per el fet de ser propi és necessàriament millor o més eficient?, sovint és confon l’objectiu amb l’instrument.

El que realment necessitem és un estat eficaç, que funcioni, que ens doti del serveis que l’actual societat necessita, que la faci competitiva en el món globalitzat, que gestioni els nostres recursos de manera eficient, que no posi sostre al nostre creixement econòmic, social i humà.

L’actual Estat espanyol funciona amb les Comunitats Autònomes amb una mentalitat colonial del segle XVIII i especialment amb Catalunya, explota els seus recursos en benefici de la metròpoli i de les altres colònies més dòcils, a canvi ens posa sostre al creixement econòmic i les infraestructures necessàries, ens tracta d’estrangers perillosos quan una empresa amb domicili social a Catalunya pretén comprar un altre amb domicili a Madrid i no té cap recança quan qui vol comprar aquesta empresa és alemanya. Què vol dir aquesta asimetria absolutament kafkiana? dons que Alemanya està al mateix rang que Espanya i Catalunya és una colònia subordinada, com gosa competir en el mercat energètic global amb la metròpoli?

En el plànol polític costa d’entendre que l’Estat Central clami al cel dient que l’Estatut Català té disposicions anti-constitucionals i les mateixes disposicions al Estatut d’Andalusia són perfectament assolibles?.

Es va dir al debat que els espanyols no ens volen ...jo no sé com pensen els espanyols, però tinc ben clar que l’Estat Espanyol és una cosa i els habitants un altre i aquest situació és amb l’Estat Espanyol, que no fa els deures.

Com a professional autònom i independent he tingut sempre la idea de que si vols ésser ben servit fes-te tu mateix el llit i per tant sembla lògic que tenir un estat propi sigui una bona manera de trencar aquesta dependència nefasta, però no oblidem mai que l’objectiu és tenir un Estat que funcioni amb eficàcia i justícia social, si l’actual s’entesta en anar posant pals a la roda eternament, no hi ha més sortida que lluitar per una alternativa, personalment seré igual de crític amb l’ incompetència pròpia com amb la forana i això ho aplico tant per el que fa a l’Administració del país com a la del meu municipi.

No em vull estendre més en aquest post, deixo per als propers l’ influència del mon digital en el món “real” ....

Si no funciona.... canvia-ho !!!

2007-09-13T17:01:00.000-07:00

No estem una mica tips de veure sempre les mateixes mesquines discussions? que si la meva pilota és mes gran que la teva, que si m'has dit tonto... discussions de pati, oi? però que quan el pati és la tribuna política, ja no fa tanta gràcia, perquè mentre discutim no fem feina i si no fem feina, el ciutadà ho paga.
Això no vol dir que hem de deixar de discutir, oi que és evident?, dons encara hi ha qui pensa que o blanc o negre, o ens passem la vida atacant al contrari per el fet de ser contrari o li hem de fer l'ona.
Senzillament, hi ha un moment per discutir i un moment per actuar, pensar i actuar, van juntes, són inseparables.
Això te a veure amb les postures sovintejades per alguns polítics (persones que a més de la seva vida, exerceixen una activitat pública),o són passius, esperen a veure que passa, no es mullen. Altres estan instal·lats en el "no" permanent, en la crítica com a pràctica esportiva, quan ho fan malament perque ho fan malament i quan ho fan be perque ho fan malament (que vol dir que no ho fan com a mi m'agrada).
La critica indiscriminada, farisea, demagògica i sistemàtica acaba perdent credibilitat, acaba per reduir l'eficiència de la persona criticada, que cada vegada està més preocupada per com fa les coses, enlloc de quines coses fa, resultat:de mica en mica dediquem més energies a defendre's i menys a produir, el perjudicat: vostè!.
La solució és ben senzilla d'entendre, (encara que no-fàcil de dur a la pràctica), la critica ha d'anar acompanyada de dades objectives que avalin l'anàlisi, si són opinions, s'han de deixar ben clares, no vendre opinions com a dades objectives (molta gent ho fa). Dosificar la critica, deixar respirar a l'altre, el que ens interessa com a ciutadans és que les persones amb responsabilitats a l'Administració Pública FUNCIONIN, facin feina. Bloquejar al contrincant pot ser interessant sota la perspectiva de la competició política, però nefast per al ciutadà, no perdem el Nord.
En el món comercial (en el que porto més de 20 anys) sempre la competència és el pitjor, és l'enemic a combatre, és la mala bèstia que ens allunya dels beneficis, hi han documentadisims casos de guerres entre competidors, abaixant els preus, oferint complements, guerra bruta, etc. fins al punt de cremar el mercat i un cop fet, no té arreglo, s'ha acabat per a tots.
Per això en altres mercats, quan la guerra se surt de mare, els més intel·ligents pacten amb la competència unes regles del joc que permetin mantenir sa el mercat i puguin viure tots, i puguin competir, és clar, dons sense competència, sense el contrari, sense foscor no existeix la llum, es necessiten.
És qüestió d'equilibri, res més.

Presentació

2007-09-11T17:18:00.001-07:00

Sovint em passa que veient o escoltant a algú, faig els meus raonaments, ara estic d'acord ara no, això amb matisos.... i així es va construint el meu criteri, ja em va bé, però si vull influir d'alguna manera en el meu entorn immediat, ho haig de comunicar, ho haig de fer saber a altres persones, sotmetre-ho al judici del punt de vista d'altres, que ho retorçaran, li buscaran les voltes, ho aplaudiran. Sigui quin sigui el resultat, alguna cosa s'haurà mogut, haurem guanyat alguna cosa, s'haurà "enriquit" (cueces o enriqueces, que deia l'anunci), dons enriquim...

Intentarem des d'aquest blog enriquir-me de criteri, compartint amb vosaltres,estimats lectors, aquestes reflexions que fins ara bullen dins de les parets del meu crani.

Són reflexions sobre coses que passen a la gaia vila d'Arenys, el meu poble, que no deixa de ser el mateix que passa al meu País, però a menor escala.