Aquesta setmana s'ha aprovat l'ordenança d'Usos Comercials, després de mesos de treball conjunt amb el Consell de Promoció Econòmica, sorprèn el posicionament de PPC i CiU davant d'aquest tema, suposo que per desconeixement de la realitat del carrer.
A la natura parlem d'ecosistemes, com un conjunt de sistemes vitals que es mantenen en equilibri, quan una especie prolifera excessivament, provoca un desequilibri que acaba amb la existència d'altres especies.
Aplicat a l'activitat comercial, ens trobem que hi han uns determinats carrers (casc antic: part baixa de la Riera, carrer Ample, carrer d'Avall, Rial de Sa Clavella), que són els carrers més visitats i històricament on es situa el comerç local, són els carrers més comercials, si doneu un cop d'ull a aquest mapa, veureu una munió de “xinxetes” blaves, que equivalen a comerços actius a Arenys, concentrat en torn a aquests eixos.
Òbviament les millors situacions són acaparades per les entitats financeres i immobiliàries que tradicionalment disposen de molts més recursos econòmics i han fet pujar de valent els preus dels lloguers fins al punt de que fa inviables molts comerços o negocis tradicionals.
Tot és legitim i legal, com també eren legals les hipoteques “subprime” i mireu les conseqüències, en temps de recessió econòmica encara amb més motiu cal introduir una correcció en aquesta dinàmica de mercat. Si s'haguessin fet servir els mecanismes de control i correcció en el món financer, no ens trobaríem ara amb una situació tan summament crítica ni tindrien els Estats que socórrer amb diners públics a les entitats financeres.
Traduït al nostre àmbit, l'encariment dels locals, la proliferació d'entitats bancàries i d'altres activitats considerades fredes, per que provoquen discontinuïtat en el comerç, en les poques zones comercialment actives, te com a conseqüència el tancament de negocis, el desplaçament de l'activitat a altres pobles amb més trànsit i un rati cost/benefici més sostenible.
Això no és bo ni per a l'ocupació laboral, haig de recordar que tenim més de 600 aturats a Arenys (80 més que l'any passat) ni és bo per a la qualitat de vida dels residents, tant dels que tenen mobilitat reduïda, com dels que no, per que l'extinció d'oferta comercial, fa que tinguem que desplaçar-nos cada cop més per adquirir els bens i serveis que necessitem a diari.
Uns carrers sense comerç, són carrers sense vida, són com una urbanització, però sense xalets. Com tots els ecosistemes, un cop destruïts, són molt difícils de tornar a refer.
Per tant, preservar el teixit comercial de la vila és millorar la qualitat de vida dels residents.
Intervencionisme, com totes les paraules acabades en “isme” vol dir un excés i això no es pot dir quan la limitació s'aplica a uns pocs carrers (ja els he esmentat), als locals en planta baixa i unes activitats que ja estan prou representades a aquests carrers, realment l'impacte sobre el conjunt del poble no és gens intervencionista.
Però, com que ningú te la bola de vidre per saber com actuarà el mercat en el futur, l'ordenança és un instrument prou flexible, per introduir els ajustos necessaris si la situació general així ho demani; la tasca de l'Administració Pública ara és fer-ne el seguiment de l'assoliment dels objectius proposats.
