Aquest era el títol d’una pel·lícula, que em serveix d’exemple per il·lustrar la trampa de les paraules i que el mateix fet, la mateixa paraula sembla significar el mateix per a tothom i no és així.
Ara no sabreu per on vaig, però continueu llegint.
Quan a l’ institut estudiava la Revolució Francesa, m’ explicaven (i ho continuen fent) que les causes havien estat diverses, la mala gestió i els despotisme del monarca, la nova classe social emergent (la burgesia), generadora de riquesa que els cortesans malbarataven i les idees de la Il·lustració, a través de l’Enciclopèdia va fer moure als intel·lectuals. Això que m’explicaven fa més de 25 anys, veig que encara es repeteix als nous mitjans com la Viquipèdia, consulteu a l’article que fa referència a aquest fet històric i veureu que diu, després torneu a aquest escrit.
Vaig tenir bons professors que en van empènyer a desconfiar d’aquestes explicacions tan lineals, i és que la realitat supera sempre a la ficció, que dirien. La contribució ideològica de la Il·lustració i l’Enciclopèdia van donar cobertura ideològica als fets revolucionaris, al canvi social. Avui encara hi han persones (el passat dissabte hi havia algunes) que afirmen que Internet encara no pot influir en la Societat, car és cosa de minories, som encara pocs els connectats, i jo em pregunto, quans “connectats” a les idees enciclopedistes hi havia llavors?, de fet, quantes persones sabien LLEGIR en aquella època?, i en cavi, tots els llibres d’història atorguen una importància clau a les idees de Rousseau i Montesquieu (si visquessin avui els hi dirien freakies en lloc d’enciclopedistes?) en la Revolució que va treure a totes les capes socials al carrer i van prendre la Bastilla.
Per cert, qui va prendre la Bastilla no van ser els burgesos (els grans guanyadors de la Revolució), ni tampoc els intel·lectuals, foren els camperols, potser per que es sentien injustament desplaçats pel vell ordre per que les despeses anuals superaven en un 20% als ingressos i que recórrer de forma creixent als préstecs portaria al país a la bancarrota .... dons no, la seva raó per lluitar foren les patates.
En una època en que havies de treballar un mes per comprar
I allà es varen trobar coincidint en l’espai i el temps, lluitant per la mateixa Revolució, però cadascú per els seus propis motius, uns per gana, altres per ganes de poder i altres sorpresos per la repercussió de llurs idees.
Dues coses: una, que la informació te tendència a expandir-se més enllà del mitjà on s’ha creat, per tant, l’ultima frontera d’internet probablement arribi als més desconnectats i dues, els canvis socials no són fruit de la convergència ideològica, sinó de la convergència de circumstàncies, fets, idees i fins i tot, casualitats. La “Revolució Francesa” no significà el mateix per als intel·lectuals, per als burgesos o per als camperols, l’Estat propi per a Catalunya no significa el mateix per a tothom, no hi haurà convergència en l’acció fins que no entenguem això, no és una qüestió de lideratge, és qüestió de xarxa i diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada