No estem una mica tips de veure sempre les mateixes mesquines discussions? que si la meva pilota és mes gran que la teva, que si m'has dit tonto... discussions de pati, oi? però que quan el pati és la tribuna política, ja no fa tanta gràcia, perquè mentre discutim no fem feina i si no fem feina, el ciutadà ho paga.
Això no vol dir que hem de deixar de discutir, oi que és evident?, dons encara hi ha qui pensa que o blanc o negre, o ens passem la vida atacant al contrari per el fet de ser contrari o li hem de fer l'ona.
Senzillament, hi ha un moment per discutir i un moment per actuar, pensar i actuar, van juntes, són inseparables.
Això te a veure amb les postures sovintejades per alguns polítics (persones que a més de la seva vida, exerceixen una activitat pública),o són passius, esperen a veure que passa, no es mullen. Altres estan instal·lats en el "no" permanent, en la crítica com a pràctica esportiva, quan ho fan malament perque ho fan malament i quan ho fan be perque ho fan malament (que vol dir que no ho fan com a mi m'agrada).
La critica indiscriminada, farisea, demagògica i sistemàtica acaba perdent credibilitat, acaba per reduir l'eficiència de la persona criticada, que cada vegada està més preocupada per com fa les coses, enlloc de quines coses fa, resultat:de mica en mica dediquem més energies a defendre's i menys a produir, el perjudicat: vostè!.
La solució és ben senzilla d'entendre, (encara que no-fàcil de dur a la pràctica), la critica ha d'anar acompanyada de dades objectives que avalin l'anàlisi, si són opinions, s'han de deixar ben clares, no vendre opinions com a dades objectives (molta gent ho fa). Dosificar la critica, deixar respirar a l'altre, el que ens interessa com a ciutadans és que les persones amb responsabilitats a l'Administració Pública FUNCIONIN, facin feina. Bloquejar al contrincant pot ser interessant sota la perspectiva de la competició política, però nefast per al ciutadà, no perdem el Nord.
En el món comercial (en el que porto més de 20 anys) sempre la competència és el pitjor, és l'enemic a combatre, és la mala bèstia que ens allunya dels beneficis, hi han documentadisims casos de guerres entre competidors, abaixant els preus, oferint complements, guerra bruta, etc. fins al punt de cremar el mercat i un cop fet, no té arreglo, s'ha acabat per a tots.
Per això en altres mercats, quan la guerra se surt de mare, els més intel·ligents pacten amb la competència unes regles del joc que permetin mantenir sa el mercat i puguin viure tots, i puguin competir, és clar, dons sense competència, sense el contrari, sense foscor no existeix la llum, es necessiten.
És qüestió d'equilibri, res més.
Això no vol dir que hem de deixar de discutir, oi que és evident?, dons encara hi ha qui pensa que o blanc o negre, o ens passem la vida atacant al contrari per el fet de ser contrari o li hem de fer l'ona.
Senzillament, hi ha un moment per discutir i un moment per actuar, pensar i actuar, van juntes, són inseparables.
Això te a veure amb les postures sovintejades per alguns polítics (persones que a més de la seva vida, exerceixen una activitat pública),o són passius, esperen a veure que passa, no es mullen. Altres estan instal·lats en el "no" permanent, en la crítica com a pràctica esportiva, quan ho fan malament perque ho fan malament i quan ho fan be perque ho fan malament (que vol dir que no ho fan com a mi m'agrada).
La critica indiscriminada, farisea, demagògica i sistemàtica acaba perdent credibilitat, acaba per reduir l'eficiència de la persona criticada, que cada vegada està més preocupada per com fa les coses, enlloc de quines coses fa, resultat:de mica en mica dediquem més energies a defendre's i menys a produir, el perjudicat: vostè!.
La solució és ben senzilla d'entendre, (encara que no-fàcil de dur a la pràctica), la critica ha d'anar acompanyada de dades objectives que avalin l'anàlisi, si són opinions, s'han de deixar ben clares, no vendre opinions com a dades objectives (molta gent ho fa). Dosificar la critica, deixar respirar a l'altre, el que ens interessa com a ciutadans és que les persones amb responsabilitats a l'Administració Pública FUNCIONIN, facin feina. Bloquejar al contrincant pot ser interessant sota la perspectiva de la competició política, però nefast per al ciutadà, no perdem el Nord.
En el món comercial (en el que porto més de 20 anys) sempre la competència és el pitjor, és l'enemic a combatre, és la mala bèstia que ens allunya dels beneficis, hi han documentadisims casos de guerres entre competidors, abaixant els preus, oferint complements, guerra bruta, etc. fins al punt de cremar el mercat i un cop fet, no té arreglo, s'ha acabat per a tots.
Per això en altres mercats, quan la guerra se surt de mare, els més intel·ligents pacten amb la competència unes regles del joc que permetin mantenir sa el mercat i puguin viure tots, i puguin competir, és clar, dons sense competència, sense el contrari, sense foscor no existeix la llum, es necessiten.
És qüestió d'equilibri, res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada